Acabo de descobrir el blog. I un pot tenir sensacions contràries. Per un costat es maco recordar un época feliç, sent un nen i disfutant del bàsquet i per altra banda es trist per la perdua d'en Fede, una persona carismàtica que va deixar petjada a tot i qui va compartir temps amb ell. Nosaltres el recordarem, entre altres coses amb aquella veu de coronel cabrejat, que ens acollonava tant!!: !!EJERCICIO DE SILENCIO!!deia. Eram nens pero sabiem que en el fons en Fede era una bellisima persona.
Quina época més maca, oi? Espero que els xavals actuals disfrutin com vam disfrutar nosaltres.
Sóc en Dídac del 1980, m'entranava en Ramon Teruel.
Este comentario ha sido eliminado por el autor.
ResponderEliminarHola Jaume
ResponderEliminarAcabo de descobrir el blog. I un pot tenir sensacions contràries. Per un costat es maco recordar un época feliç, sent un nen i disfutant del bàsquet i per altra banda es trist per la perdua d'en Fede, una persona carismàtica que va deixar petjada a tot i qui va compartir temps amb ell. Nosaltres el recordarem, entre altres coses amb aquella veu de coronel cabrejat, que ens acollonava tant!!: !!EJERCICIO DE SILENCIO!!deia. Eram nens pero sabiem que en el fons en Fede era una bellisima persona.
Quina época més maca, oi? Espero que els xavals actuals disfrutin com vam disfrutar nosaltres.
Sóc en Dídac del 1980, m'entranava en Ramon Teruel.
Tens més fotos, d'Andorra? Jo no en tinc cap.
Si pots, ves pujant-les. Gràcies