En Jaume fa dies que em recorda que he de fer un escrit sobre en Fede a aquest marevellós blog que va crear, pero nomes fa falta que em manin algu perque no ho faci a gust... en canvi avui inesperadament, coses de la vida, he trobat una motivació que m'ha dut a pensar que era el momnet de fer cas al meu amic Jaume. Veient el programa de tv3 sobre les cançons catalanes més mítiques que emten cada dijous, m'ha sorprès la canço d'en Sisa "Qualsevol nit pot sortir el Sol". Recordu el dia en que, quan va comprarse el seu 1er pis, per fi podria deixar de sentir la veu de la seva mare dient: "No, Fede no esta en casa" quan el truques per telefon! ( els mes joves creuran que es imposible, pero no fa tant no existien els movils) doncs com deia, per anunciar el seu recent adquirit inmoble incluia aquesta cançó d'en Sisa en les invitacions i jo, com casi sempre, li deia que era un cutre i que la canço no valia res... i ell em deia que no en tenia ni idea!
De fet la meva opinió d'en Fede i de les coses que li agradaven va començar amb la ferma creencia de que era un tio molt raro el Fede aquest, es el que té coneixer a algu amb 15 anys i que t'en duguin 8 o 9 de diferncia, un és un crio amb interesos ben limitats i l'altre una persona "casi adulta" de fet en Fede no va ser mai del tot adult, gràcies a Deu, ja que s'hauria convertit en algu molt aburrit i hauria deixat de ser ell. Doncs bé amb el temps i al pasar els anys, les seves inquietuts i gustos em van anar semblant d'allo mes coincidents amb les meves: De sobte m'encantava entaular-me per fer un bon tiberi i xerrar amb gent apreciada (com a ell), vaig canviar la abstinencia per la sangria Don simon per acabar gaudint del gust dels bons vins (com ell), vaig pasar de ser un adolescent que quasi només tenia ulls pel bàsquet a convertirme en una persona mes curiosa i amb ganes de provar i descubrir coses noves (com ell), tot i tenir ja una edat em seguien atraient les noies més joves que jo (com a ell), era un fan del Tour de França (be en aixo vem coincidir desde l'inici, les escapades de colonies dels dos per anar a veure l'etapa al bar, mentre la resta feia jugar als nens...), i així un munt de petites coses que amb el temps van fer que anés mirant amb uns altres ulls aquell tipus, que en la meva adolenscencia hauria catalogat com a "boig", no en tenia res de boig en Fede, i de tontu menys, era un tio emprenador com no n'he conegut cap, un tio que sense haver acabat el bup va acabar treballant a Miami en una empresa... el coneixia tothom , es ficava per tot arreu: àrbit, entrenador,polític, coordinador, professor, monitor de colonies, ajuntament, concells esportius... i a la fi la SEVA PROPIA EMPRESA, més d'un cop m'havia dit que teniem que fer-nos socis ( la veritat es que m'arrepenteixo de no haver-ho probat) però ell sempre ha esta molt mes emprenedor que jo i la seva allau de idees sempre em feien una mica de por, ho reconec! A qui se li podia acudir si no a ell de montar una pista de gel a la plaça de lajuntament de Santa coloma, i pep ventura i a la de sant adria,... a ell només! Saveu que el tio volia posar uns remontadors desde el camp de la Penya fins el mar per fer esqui aquatic? Segur que ho hagués acabat fent. Podria estar mil linies dient les coses que va fer però el més important d'en Fede per mi, es que sempre em va tracta genial, sempre em va donar bons concells quan els hi vaig demanar, em reia un munt amb ell, sempre va confiar en mi i sempre em va ajudar, desde que em va animar a fer d'entrenador als meus 15 anys, fins que em va proposar dur els dimonis del Badalones, passant pels mil cops que m'havia donat feina sempre que la necesitava i els mil mes que parlava bé de mi a la gent... de fet si em paru a pensar, hi ha poca gent de la que pugui dir tot això, aixi doncs com amb tantes altres coses al final de la seva vida també vaig acabar donant-li la raó amb que la canço d'en Sisa era preciosa, ell no ho va sentir, ni jo li vaig dir, pero les llagrimes que em van caure a l'ultim banc de l'esglesia dels padres en la misa en memoria seva quan sonava la canço en forma de despedida, li van deixar ben clar! I es que Fede, "casa meva es casa teva.... si es que hi haaaaaaaaa cases d'algu"
FEDE i la seva peculiar manera de parar el trànsit... no se que em recorda?
Estés donde estés seguro que lo pasas bien como siempre hiciste. Un fuerte abrazo amigo!
No hay comentarios:
Publicar un comentario